Any 7 Núm. 147
Diumenge, 22 de febrer de 2026
Quim Gonter
El nacionalisme català ha de reconciliar-se amb el concepte de poder i tornar a aprendre a exercir-lo allà on pugui.
Jordi Homs
Els catalans hem perdut la noció del poder, passant de la nostra ancestral bel·licositat a una retòrica impotent.
Guillem Casòliva
Només la combinació de determinació invidual i acció col·lectiva salvarà la llengua i la nació.
El projecte cultural socialista per separar Barcelona de Catalunya.
Bernat Mallén
Obviant la institució familiar, la interpretació de la realitat esdevé erràtica.
Joana Tur Cardona
Construir un país en el segle XXI implica garantir que el control de la intel·ligència artificial resideixi en el subjecte polític i no en centres de decisió aliens.
Article
Pòdcast
Equip Editorial
Almanac independentista (novembre 2025)
Resumim l’activitat de l’independentisme de novembre de 2025.
Oriol Méndez
L’Eix Transversal
L’Eix Transversal és molt més que una via asfaltada: és la Diagonal de comarques catalanes, on les decisions locals poden definir el futur nacional.
Sergi Perramon
La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista
L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.
La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits
Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.
Col·lapse demogràfic (I): Introducció
El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.
Albert Ardanuy
L’anticipació organitzada (II)
Voler ser un estat independent es contradiu amb valoracions moralitzants sobre els serveis d’intel·ligència.
Pol Molas
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
El marc mental d’un nacionalista
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
Història, historiografia i poder
La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.
Frederic J. Porta
Començar a parlar d’immigració a Catalunya (IV)
Debatre de comunitat, de nació i d’identitat significa parlar, també, d’immigració.
Quim Gonter • Any 7 Núm. 147
Equip Editorial • Any 7 Núm. 147
Jordi Homs • Any 7 Núm. 147
Guillem Casòliva • Any 7 Núm. 147
Bernat Mallén • Any 7 Núm. 147
Per què triomfa Erdoğan
Entendre l’auge de Trump i Orban i no el d’Erdoğan és un exemple d’islamofòbia.
Joan Simó
El Marroc, peça clau per recosir les relacions entre Catalunya i Espanya
Espanya i el Marroc s’enfrontaran bèl·licament la propera dècada i una Catalunya, dins d’Espanya o amb un estat restituït, haurà de prendre partit.
Marc Gòdia
Les Illes: una visió estratègica
La reunificació de les Illes i el Principat s’ha de plantejar, sobretot, des d’una perspectiva estratègica, donades les potencialitats dels dos territoris.
Gibraltar: Una finestra d'oportunitat per a la diplomàcia catalana
La diplomàcia catalana ha de posar el conflicte de Gibraltar en el punt de mira.
Jean Rous, el decolonialista català (II)
Després de la joventut militant a Prada i de les primeres experiències amb l’Avantguarda, Jean Rous entrà de ple en la política internacional: el seu recorregut el portà del trotskisme i la Guerra d’Espanya fins a la Resistència antinazi i les lluites anticolonials del continent africà.
Hug Domenech de Cellès
Afrontar la seguretat marítima
El manteniment de l’ordre al mar és quelcom directament lligat a l’estatalitat i a la nostra prosperitat econòmica. És un deure però, que requereix ser comprés per la diversitat de tasques que comporta.
La llegenda del general Prim
Va ser Joan Prim el català més poderós del seu segle?
Barris de postguerra
La urbanització massiva contemporània forma part d’una visió de la ciutat, però també de la guerra moderna que encara avui imposa les seves normes en conflictes actuals.
Oriol Casamor Molina
L’Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya
La Generalitat va provar de dotar de comandaments les forces sorgides del caos de l’agost del 1936.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia