Logotip d'Esperit
gallery

Joan Simó

Quedaran els corsos

El descrèdit dels estats té més d’oportunitat que de perill.
gallery

Hug Domenech de Cellès

Jean Rous, el decolonialista català (II)

Després de la joventut militant a Prada i de les primeres experiències amb l’Avantguarda, Jean Rous entrà de ple en la política internacional: el seu recorregut el portà del trotskisme i la Guerra d’Espanya fins a la Resistència antinazi i les lluites anticolonials del continent africà.
gallery

Jordi Homs

Una moral esguerrada

Davant una cultura política catalana addicta al victimisme i a la litúrgia de la ferida, Catalunya només podrà recuperar la seva força si refà el seu fonament moral.
gallery

Frederic J. Porta

El retorn del Pedrolo polític

Comanegra reedita textos de Pedrolo recuperats i seleccionats per Júlia Ojeda.
gallery

Guillem València

Consolidar Catalunya (II): a propòsit del "Retorn dels déus forts"

Catalunya, víctima i còmplice de la decadència occidental, només podrà sobreviure si recupera els seus «déus forts» —llengua, família, fe i comunitat— com a fonament d’una nova reconsolidació nacional.
gallery

Daniel Moseguí

Desapercebuts habituals

Per desenvolupar un discurs respecte de la immigració fet a mida nostra, hem d’evitar importar-ne de prefets d’altres contrades. Si disseccionem i observem amb cura la nostra situació i les nostres eines, potser hi reconeixerem oportunitats.
gallery

Equip Editorial

La batalla de Trafalgar

La batalla de Trafalgar va obrir les portes a l’hegemonia global de l’Imperi britànic.
gallery

Frederic J. Porta

Apunts sobre el segle XIX català (II): Catalunya i Castella

Diverses lectures i consideracions sobre un segle oblidat.

Quedaran els corsos

El descrèdit dels estats té més d’oportunitat que de perill.

Joan Simó

Desapercebuts habituals

Per desenvolupar un discurs respecte de la immigració fet a mida nostra, hem d’evitar importar-ne de prefets d’altres contrades. Si disseccionem i observem amb cura la nostra situació i les nostres eines, potser hi reconeixerem oportunitats.

Daniel Moseguí

Una moral esguerrada

Davant una cultura política catalana addicta al victimisme i a la litúrgia de la ferida, Catalunya només podrà recuperar la seva força si refà el seu fonament moral.

Jordi Homs

Jean Rous, el decolonialista català (II)

Després de la joventut militant a Prada i de les primeres experiències amb l’Avantguarda, Jean Rous entrà de ple en la política internacional: el seu recorregut el portà del trotskisme i la Guerra d’Espanya fins a la Resistència antinazi i les lluites anticolonials del continent africà.

Hug Domenech de Cellès

Consolidar Catalunya (II): a propòsit del "Retorn dels déus forts"

Catalunya, víctima i còmplice de la decadència occidental, només podrà sobreviure si recupera els seus «déus forts» —llengua, família, fe i comunitat— com a fonament d’una nova reconsolidació nacional.

Guillem València

La Daga

Apunts sobre el segle XIX català (II): Catalunya i Castella

Diverses lectures i consideracions sobre un segle oblidat.

Frederic J. Porta

La Daga

El retorn del Pedrolo polític

Comanegra reedita textos de Pedrolo recuperats i seleccionats per Júlia Ojeda.

Frederic J. Porta

La Talaia

La batalla de Trafalgar

La batalla de Trafalgar va obrir les portes a l’hegemonia global de l’Imperi britànic.

Et recomanem

En obert

La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista

L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.

Oriol Méndez

Any 6 Número 137
En obert

Per una crítica musical adulta

Anàlisi sobre l’estat de la crítica musical catalana.

Ferran Mestre

Any 6 Número 136

La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits

Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.

Oriol Méndez

Any 6 Número 134
En obert

Col·lapse demogràfic (I): Introducció

El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.

Albert Ardanuy

Any 6 Número 132
En obert

La Guerra dels Matiners, una guerra catalana

La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.

Quim Gonter & Frederic J. Porta

Any 5 Número 110

El marc mental d’un nacionalista

El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.

Quim Gonter

Any 5 Número 103
En obert

Història, historiografia i poder

La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.

Frederic J. Porta

Any 4 Número 94

Començar a parlar d’immigració a Catalunya (IV)

Debatre de comunitat, de nació i d’identitat significa parlar, també, d’immigració.

Frederic J. Porta

Any 4 Número 87

La intervenció àmplia

La passivitat és el camí de perdre la força.

Oriol de Marcos

Any 4 Número 84
En obert

El cop d’Estat (III): La Revolució Cubana

Analitzem la Revolució Cubana en la seva execució.

Joan Simó & Frederic J. Porta

Any 4 Número 77

Més llegits

Qui pugui fer, que faci

Quim Gonter • Any 6 Núm. 135

Tots som Emili Rambla

Frederic J. Porta • Any 6 Núm. 136

Dos segles de pugna pel control de l’espai hispànic

Equip Editorial • Any 6 Núm. 138

Descolonitzar la Catalunya postmoderna

Guerau Xipell • Any 6 Núm. 138

Els Fets d’Octubre de 1934 o com no fer una revolució

Equip Editorial • Any 5 Núm. 115

llengua

Immigració a Catalunya: tres dades i serveis públics (I)

El volum d’immigració que rebem a Catalunya és tan gran que els serveis públics no podran pal·liar els desequilibris que aquests canvis demogràfics estan generant.

Quim Gonter

Any 6 Núm. 124

Blaverisme a la francesa

La batalla de Perpinyà ha començat.

Lluís Dagues

Any 5 Núm. 117

No salvarem la llengua sense guerra

Davant la invisibilització creixent del català, cal abandonar la submissió i assumir el conflicte com a única via de supervivència. Sense combat, no hi ha futur per a la llengua.

Jordi Homs

Any 6 Núm. 135

seguretat

Coalicions: quan i com?

Cal establir uns criteris sobre la participació en coalicions militars, i evitar ser arrossegats per socis més grans.

Pol Molas

Any 6 Núm. 130

L’Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya

La Generalitat va provar de dotar de comandaments les forces sorgides del caos de l’agost del 1936.

Equip Editorial

Any 6 Núm. 135

Desprogramar perdedors

La negació de la dualitat entre dolor i gaudi a la guerra és un instrument de l’ocupació.

Pol Molas

Any 6 Núm. 124

geopolítica

Les Illes: una visió estratègica

La reunificació de les Illes i el Principat s’ha de plantejar, sobretot, des d’una perspectiva estratègica, donades les potencialitats dels dos territoris.

Pol Molas

Any 5 Núm. 112

Liberalisme i revolució: l’exemple anglès (I)

Les convulsions de la Gran Bretanya al segle XVII són clau per a entendre l’èxit i extensió posterior del model liberal.

Adrià Fortet

Any 4 Núm. 91

Geopolítica dels BRICS: una perspectiva general (I)

En l’actual confrontació global, els països emergents neutrals tenen la clau del desenllaç.

Adrià Fortet

Any 5 Núm. 99

Ajuda'ns a fer créixer Esperit

Som lliures i independents: Esperit no té constriccions polítiques o econòmiques de cap mena. Fes una donació a la Revista i ajuda a mantenir un espai lliure d'anàlisi i opinió
Fer una donació

Esperit 2025. Tots els drets reservats.