Any 6 Núm. 140
Diumenge, 2 de novembre de 2025
Oriol Méndez
Resumim l’activitat de l’independentisme l’octubre de 2025.
Oriol de Marcos
Les prestacions socials creixen a costa del deteriorament dels serveis públics.
Pol Molas
L’increment del pressupost de defensa no es tradueix automàticament en majors capacitats.
Coral Moli i Plana
Llegir la biografia d’Edith Stein és precipitar-se en la radicalitat de la nuesa d’un caràcter fruit de la convulsa Europa del segle passat.
Pau Gener
Per què la pregunta sobre l’existència d’uns mitjans catalans s’està fent més i més present.
Joan Simó
Per comprendre una guerra cal entendre els que la lluiten.
Equip Editorial
A ‘El pont sobre el Drina’ s’exploren les tensions ètniques que esclatarien de nou durant la desintegració de Iugoslàvia.
Guillem Casòliva
A Catalunya, on tothom vol passar a la història o figurar, potser ens caldria algú que volgués simplement no fer el ridícul davant d’ella.
La derrota del Procés va evidenciar la necessitat de reorganització del nacionalisme juvenil.
Palestins i serbis
La militància juvenil després del Procés (III): reorganitzar el nacionalisme català
Pressupostos contra capacitats
Talleyrand, el príncep inamovible
La Corpo més política
L’Estat no és un caixer automàtic
Edith Stein o l’exigent responsabilitat de viure
Ivo Andrić, crònica d’una guerra anunciada?
Almanac independentista (octubre 2025)
La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista
L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.
Per una crítica musical adulta
Anàlisi sobre l’estat de la crítica musical catalana.
Ferran Mestre
La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits
Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.
Col·lapse demogràfic (I): Introducció
El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.
Albert Ardanuy
L’anticipació organitzada (II)
Voler ser un estat independent es contradiu amb valoracions moralitzants sobre els serveis d’intel·ligència.
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
El marc mental d’un nacionalista
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
Quim Gonter
Història, historiografia i poder
La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.
Frederic J. Porta
Començar a parlar d’immigració a Catalunya (IV)
Debatre de comunitat, de nació i d’identitat significa parlar, també, d’immigració.
La intervenció àmplia
La passivitat és el camí de perdre la força.
Quim Gonter • Any 6 Núm. 135
Equip Editorial • Any 6 Núm. 138
Guerau Xipell • Any 6 Núm. 138
Equip Editorial • Any 5 Núm. 115
Frederic J. Porta • Any 6 Núm. 139
Un poder català
No és la primera vegada que cal reconstruir el poder a Catalunya.
Salut mental i salut política
La crisi de la salut mental actual és un símptoma d’una crisi més profunda
L’avenir de la intel·ligència
En els règims liberals, la dissidència rarament és eliminada físicament. El poder prefereix comprar o destruir amb la força del diner.
L’ensenyament a Catalunya
Per a una escola catalana.
Anna Tarrés
Brussel·lona: el futur a 1.000 km?
La pràctica desaparició del flamenc a la capital de Bèlgica ha de servir-nos de lliçó per impedir que, a Barcelona, el català esdevingui una llengua reservada als cartells oficials.
Som una nació o un grup social?
Els catalans han anat perdent presència en diversos oficis. Continuem sent una nació?
Toni Babia Privat
Catalunya i el precedent rhodesià
En cas de restituir l’Estat català, Catalunya patirà un aïllament internacional com Rhodèsia; la resistència i l’estratègia seran indispensables.
Jordi Aragonès
Del país en flames
El preu de viure d’esquena al territori és abocar-lo a la cendra.
L’ordre públic a Catalunya
El que avui anomenem ordre públic ha estat una preocupació constant al llarg de la nostra història.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia