Any 6 Núm. 142
Diumenge, 30 de novembre de 2025
Miquel Aguilar
Aliança Catalana no ve a encaixar: ve a trencar la gàbia.
Judit Bassas
Les institucions catalanes fa anys que funcionen en pilot automàtic, atrapades entre gestos simbòlics i dependència estatal.
Jordi Homs
Franco pot haver mort, però la guerra —la veritable, la que es lliura en la memòria, en la llengua, en la dignitat— no s’ha acabat.
Joan Simó
Les manifestacions contra Aleksandar Vučić són part d’una pugna entre Orient i Occident que encara està per resoldre.
Oriol Méndez
Resumim l’activitat de l’independentisme de novembre de 2025.
Marc Maynou
Veles i Vents Edicions publica «El consol de la intempèrie», de Gretel Ehrlich.
Joan Ramon Resina
A Catalunya les idees permeses pels mitjans serveixen cada vegada menys per entendre el món que ve.
Albert Ardanuy
En aquesta transició cap a un nou marc cultural la resposta més intel·ligent és copsar el canvi i ser capaços de modelar-lo.
Equip Editorial
Anàlisi de l’intent de recuperació de Mallorca l’estiu de 1936.
La pàtria que dubta, la pàtria que persisteix
El cicle de Belgrad
Col·lapse demogràfic (IV): Etapa final
La facilitat d’escriure a la Xina
Franco ha muerto. La guerre n’est pas finie
L’anomalia
El consol de la intempèrie
El desembarcament de Mallorca
Almanac independentista (novembre 2025)
La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista
L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.
Per una crítica musical adulta
Anàlisi sobre l’estat de la crítica musical catalana.
Ferran Mestre
La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits
Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.
Col·lapse demogràfic (I): Introducció
El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.
L’anticipació organitzada (II)
Voler ser un estat independent es contradiu amb valoracions moralitzants sobre els serveis d’intel·ligència.
Pol Molas
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
El marc mental d’un nacionalista
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
Quim Gonter
Història, historiografia i poder
La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.
Frederic J. Porta
Començar a parlar d’immigració a Catalunya (IV)
Debatre de comunitat, de nació i d’identitat significa parlar, també, d’immigració.
La intervenció àmplia
La passivitat és el camí de perdre la força.
Oriol de Marcos
Marc Tomàs • Any 6 Núm. 141
Jordi Aragonès • Any 6 Núm. 132
Joan Ramon Resina • Any 6 Núm. 142
Sergi Perramon • Any 6 Núm. 141
David Silvestre • Any 6 Núm. 141
El mite de la salut mental (IV)
Moltes de les malalties mentals actuals són el producte d'un sistema industrial que converteix els humans en autòmats.
Forrest Robinson
Els drons i l’equilibri de la competició
En un moment multipolar la tecnologia es el factor clau per equilibrar la competència.
Edu Farré
El Gran Salt
Superats els relats emancipadors del segle passat, el futur que avui s’anticipa dins de la consciència popular es debat entre el col·lapse de la civilizació industrial i una revolució tecnològica extraordinària esperonada per la Intel·ligència Artificial.
Josep Asensio
Ivo Andrić, crònica d’una guerra anunciada?
A ‘El pont sobre el Drina’ s’exploren les tensions ètniques que esclatarien de nou durant la desintegració de Iugoslàvia.
Dos segles de pugna pel control de l’espai hispànic
Catalunya i Castella han mantingut relacions canviants durant l’època contemporània.
L’Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya
La Generalitat va provar de dotar de comandaments les forces sorgides del caos de l’agost del 1936.
Reinventar el nord-catalanisme (III)
L’ensorrament econòmic del país i la multiplicació de les lluites ecològiques ha provocat una resposta política que pot transformar-se en un projecte de país.
Lluís Dagues
Transició energètica i nació catalana (IV): petroli i gas, el zenit final d’un model energètic iniciat fa dos milions d’anys
L’ús generalitzat dels combustibles fòssils causa un nou canvi estructural en la nostra espècie, però haurà estat un període curt.
Marc Belzunces
Els fonaments del sistema econòmic de postguerra (II)
La Revolució Verda transforma l’agricultura en un pràctica homogènia, dependent de productes al·lòctons i dels mercats internacionals.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia