Any 6 Núm. 133
Diumenge, 29 de juny de 2025
Jordi Homs
En una indústria audiovisual saturada de fórmules i discursos, Taylor Sheridan ha bastit un univers narratiu arcaic i magnètic, fidel al paisatge i al conflicte.
Joan Simó
Entendre l’auge de Trump i Orban i no el d’Erdoğan és un exemple d’islamofòbia.
Guillem València
Lleó XIV no és tan sols el nou Papa de l'Església catòlica, sinó l'hereu i marmessor de la major i més gran tradició de la història.
Equip Editorial
Torres i Bages va plantejar una defensa de Catalunya contra les amenaces que reconeixia en el seu context històric.
Pau Gener
Sobre l’oficialització del català a la Unió Europea.
Miquel Vila & Frederic J. Porta
Del peronisme al kirchnerisme i l’emergència dels populismes del segle XXI.
Lluís Dagues
Després dels culturalistes dels anys 1960, i dels universitaristes dels anys 1970, ara és hora d’impulsar un corrent consumista per salvar la llengua.
Oriol Méndez
Resumim l’activitat de l’independentisme de juny de 2025.
Pol Molas
Les armes nuclears segueixen essent una eina important per la dissuasió, malgrat que siguin molts els que no entenen com funciona.
Entorn del populisme (VI)
Per què triomfa Erdoğan
Els termes reals del debat
Dissuasió nuclear
Cinc generacions nord-catalanes per la substitució lingüística: del culturalisme al consumisme (I)
Vell papa, nou papa
Almanac independentista (juny 2025)
Una frontera massa llunyana
La tradició catalana
Reinventar el nord-catalanisme (I)
Després de 60 anys de lluita, el nord-catalanisme sembla viure un moment de ruptura.
Mil anys de Montserrat
El Mil·lenari de Montserrat ho és també de Catalunya.
De la Dinamarca del sud a l’Argentina del nord
Catalunya ha quedat enrere i ja no és un país econòmicament avançat a l’alçada dels nostres veïns occidentals.
Quim Gonter
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
Oficialitats del català: avenç o distracció?
La presència del català al Congrés, o la possibilitat que esdevingui oficial a la UE, forma part d'una distracció per enterrar la independència o suposa un avenç genuí per la nostra llengua?
Liberalisme i revolució: l’exemple anglès (I)
Les convulsions de la Gran Bretanya al segle XVII són clau per a entendre l’èxit i extensió posterior del model liberal.
Adrià Fortet
Com es fa un cop d'Estat al segle XXI?
És un cop d’Estat la manera d’aconseguir la independència d’un país?
Joan Simó & Frederic J. Porta
El cop d’Estat (III): La Revolució Cubana
Analitzem la Revolució Cubana en la seva execució.
El separatisme dels anys 20
El separatisme dels any vint ofereix una memòria molt valuosa per entendre Catalunya.
Jordi Aragonès • Any 6 Núm. 132
Equip Editorial • Any 6 Núm. 131
Sergi Perramon • Any 6 Núm. 131
Albert Ardanuy • Any 6 Núm. 132
Fèlix Edo Tena • Any 6 Núm. 131
Catalunya buidant-se: apunts per a bastir la història d’una assimilació territorial
El buidar-se de la Catalunya interior i els desequilibris demogràfics, urbanístics, socials i polítics ens ha de servir per a pensar en els efectes de l’espanyolització i la globalització als Països Catalans.
Fèlix Edo Tena
Unitat o irrellevància: el nacionalisme d’ordre davant el seu gran repte
Només un front nacionalista sòlid pot frenar la minorització nacional: el municipalisme pot ser la clau.
Sergi Perramon
Vuit milions de mediocritat
Hem de recuperar una cultura de les elits.
Miquel Vila
Dominar el temps
Acceleracionistes i decreixentistes coincideixen en un punt: la velocitat és la clau del nostre temps. Però potser el veritable poder rau a marcar un compàs propi.
Josep Asensio
Entorn del populisme (V)
Va ser el macianisme o l’Esquerra Republicana de Catalunya dels anys trenta una forma de populisme?
Frederic J. Porta & Miquel Vila
Lascuarnitorrinco
La unitat lingüística s’erosiona a La Franja i no hi ha voluntat de defensar-la.
Toni Babia Privat
Sobreviure a la minorització: territorialització i agrupació
Cal territorialitzar Catalunya, agrupar els catalans i dotar-los d’espais de catalanitat i exclusivitat.
Dolors Clotet
La retòrica dels drets lingüístics
La retòrica de la defensa del català, almenys si esdevé el pilar retòric de la lluita nacional, és perniciosa i obvia grans problemes teòrics.
Bernat F. Roca
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia