Logotip d'Esperit
gallery

Josep Asensio

Dominar el temps

Acceleracionistes i decreixentistes coincideixen en un punt: la velocitat és la clau del nostre temps. Però potser el veritable poder rau a marcar un compàs propi.
gallery

Bernat Mallén

Jagi-jagi

El moviment basc Jagi-jagi, com gran part de l’independentisme radical, ha estat oblidat per l’oficialisme històric.
gallery

Frederic J. Porta

Desànim de lucre

Hi ha una «cultura» que és un simulacre.
gallery

Oriol Casamor Molina

La ciutat contrainsurgent

L’Eixample de Barcelona forma part d’una llarga tradició de ciutats dissenyades per ser controlades i pacificades.
gallery

Hug Domenech de Cellès

Un futur apocalíptic per salvar Catalunya? (I)

Si escoltem els científics, la situació del clima ens apropa a l’apocalipsi i al col·lapse de la civilització humana.
gallery

Quim Gonter

Immigració a Catalunya: tres dades i serveis públics (II)

En un context que a la pràctica és de fronteres obertes, cal començar a introduir el requisit de l’arrelament si volem aturar la degradació dels serveis públics.
gallery

Equip Editorial

L'opció proteccionista

Sembla que torna el proteccionisme, un vell conegut dels catalans.

Metralla #21

Metralla, la secció d'assalt de la revista Esperit.
gallery

Guillem Casòliva

Els límits del grauperisme

És cert o és només un dogma que les coses que sacrifiquem per arribar al poder són les mateixes coses que ens impedeixen utilitzar-lo?
gallery

Lluís Dagues

Reinventar el nord-catalanisme (IV)

Pensar un país és donar-li nom i designar-se, és presentar-se al món.
gallery

Oriol Méndez

Almanac independentista (abril 2025)

Resumim l’activitat de l’independentisme d’abril de 2025.

Els límits del grauperisme

És cert o és només un dogma que les coses que sacrifiquem per arribar al poder són les mateixes coses que ens impedeixen utilitzar-lo?

Guillem Casòliva

Immigració a Catalunya: tres dades i serveis públics (II)

En un context que a la pràctica és de fronteres obertes, cal començar a introduir el requisit de l’arrelament si volem aturar la degradació dels serveis públics.

Quim Gonter

Jagi-jagi

El moviment basc Jagi-jagi, com gran part de l’independentisme radical, ha estat oblidat per l’oficialisme històric.

Bernat Mallén

Dominar el temps

Acceleracionistes i decreixentistes coincideixen en un punt: la velocitat és la clau del nostre temps. Però potser el veritable poder rau a marcar un compàs propi.

Josep Asensio

La ciutat contrainsurgent

L’Eixample de Barcelona forma part d’una llarga tradició de ciutats dissenyades per ser controlades i pacificades.

Oriol Casamor Molina

Un futur apocalíptic per salvar Catalunya? (I)

Si escoltem els científics, la situació del clima ens apropa a l’apocalipsi i al col·lapse de la civilització humana.

Hug Domenech de Cellès

Reinventar el nord-catalanisme (IV)

Pensar un país és donar-li nom i designar-se, és presentar-se al món.

Lluís Dagues

La Daga

Desànim de lucre

Hi ha una «cultura» que és un simulacre.

Frederic J. Porta

La Talaia

L'opció proteccionista

Sembla que torna el proteccionisme, un vell conegut dels catalans.
En obert

Almanac independentista (abril 2025)

Resumim l’activitat de l’independentisme d’abril de 2025.

Oriol Méndez

Metralla #21

Metralla, la secció d'assalt de la revista Esperit.

Et recomanem

El cristianisme, una pedra angular de la nació catalana

Els símbols religiosos i els mites són un pal de paller per a la construcció de la identitat nacional.

Joan Avilés

Any 6 Número 127

Donald Trump: el poder de la distància i el sacrifici

Girard, Maquiavel i el secret de la resiliència de MAGA en temps de crisi.

Pau Gener

Any 6 Número 127

Unitat o irrellevància: el nacionalisme d’ordre davant el seu gran repte

Només un front nacionalista sòlid pot frenar la minorització nacional: el municipalisme pot ser la clau.

Sergi Perramon

Any 6 Número 127

Domesticar Dugin

La quarta teoria política de Dugin salta de Moscou a Washington, sense escala a Europa. Podem fer-nos-la pròpia, domesticar-la?

Guillem València

Any 6 Número 127

Clavells sense fusell

La història ha determinat dues estratègies nacionals oposades: els bascos, amb un sentit comunitari fort, han fet de la resistència una eina de supervivència.

Jordi Homs

Any 6 Número 127

La cursa de les IA generatives

La irrupció de DeepSeek posa de relleu la importància de les IA generatives en la geopolítica.

Equip Editorial

Any 6 Número 125

Reinventar el nord-catalanisme (II)

Després dècades de lluita associativa, la militància nord-catalana s’immobilitza en integrar-se a l’administració francesa.

Lluís Dagues

Any 6 Número 124

Transició energètica i nació catalana (II): la relació dels humans amb l’energia

Som els únics animals que hem fet servir el foc i, de fet, els humans moderns som el resultat evolutiu del seu ús.

Marc Belzunces

Any 6 Número 124

Immigració a Catalunya: tres dades i serveis públics (I)

El volum d’immigració que rebem a Catalunya és tan gran que els serveis públics no podran pal·liar els desequilibris que aquests canvis demogràfics estan generant.

Quim Gonter

Any 6 Número 124

Les tres estratègies electorals

Abstenir-se, apostar per un partit nou o recuperar un dels partits antics.

Oriol de Marcos

Any 6 Número 123

Més llegits

Una Catalunya rica i plena contra el decadentisme nacional

Miquel Vila & Arnau Valdovinos • Any 6 Núm. 128

L’anticipació organitzada (II)

Pol Molas • Any 6 Núm. 128

Desànim de lucre

Frederic J. Porta • Any 6 Núm. 129

Metralla #21

Equip Editorial • Any 6 Núm. 129

Cat/acc

Oriol de Marcos • Any 6 Núm. 128

filosofia

En obert

Les causes de la pressa

La sensació de no tenir temps és essencialment moderna.

Frederic J. Porta

Any 3 Núm. 62

J. V. Foix i els intel·lectuals de la II República

Foix va reflexionar sobre la intel·lectualitat republicana entre 1932 i 1935.

Frederic J. Porta

Any 2 Núm. 40

La figura del Treballador

Ernst Jünger va veure emergir els titans de les profunditats de la Terra.

Frederic J. Porta

Any 5 Núm. 112

tecnologia

Els drons i l’equilibri de la competició

En un moment multipolar la tecnologia es el factor clau per equilibrar la competència.

Edu Farré

Any 4 Núm. 85

IA, robotització i immigració

La revolució tecnològica que vindrà suposa una oportunitat i alhora una amenaça per a la cohesió social de Catalunya.

Bernat Mallén

Any 5 Núm. 114

Transició energètica i nació catalana (I): context geològic

Som al bell mig d’un dels canvis humans més transcendentals, que afectarà enormement el nostre país.

Marc Belzunces

Any 6 Núm. 121

institucions

Per què no mor la Unió Europea?

El camí cap al federalisme europeu és una història de fracassos.

Joan Simó

Any 5 Núm. 119

El triomf de la burocràcia

Les guerres culturals, lluny de ser un simple entreteniment postmodern, justifiquen la centralització del poder en el leviatan tecnocràtic.

Arnau Valdovinos

Any 5 Núm. 118

El retorn de Crist

En els darrers anys, noves realitats eclesials, la conversió de figures públiques i un rerefons apocalíptic estan renovant la percepció i l’exercici de la fe cristiana, que ha augmentat la seva influència política.

Josep Asensio

Any 5 Núm. 120

Ajuda'ns a fer créixer Esperit

Som lliures i independents: Esperit no té constriccions polítiques o econòmiques de cap mena. Fes una donació a la Revista i ajuda a mantenir un espai lliure d'anàlisi i opinió
Fer una donació

Esperit 2024. Tots els drets reservats.