Logotip d'Esperit
gallery

Daniel Moseguí

Desapercebuts habituals

Per desenvolupar un discurs respecte de la immigració fet a mida nostra, hem d’evitar importar-ne de prefets d’altres contrades. Si disseccionem i observem amb cura la nostra situació i les nostres eines, potser hi reconeixerem oportunitats.
gallery

Jordi Homs

Una moral esguerrada

Davant una cultura política catalana addicta al victimisme i a la litúrgia de la ferida, Catalunya només podrà recuperar la seva força si refà el seu fonament moral.
gallery

Guillem València

Consolidar Catalunya (II): a propòsit del "Retorn dels déus forts"

Catalunya, víctima i còmplice de la decadència occidental, només podrà sobreviure si recupera els seus «déus forts» —llengua, família, fe i comunitat— com a fonament d’una nova reconsolidació nacional.
gallery

Equip Editorial

La batalla de Trafalgar

La batalla de Trafalgar va obrir les portes a l’hegemonia global de l’Imperi britànic.
gallery

Joan Simó

Quedaran els corsos

El descrèdit dels estats té més d’oportunitat que de perill.
gallery

Frederic J. Porta

El retorn del Pedrolo polític

Comanegra reedita textos de Pedrolo recuperats i seleccionats per Júlia Ojeda.
gallery

Hug Domenech de Cellès

Jean Rous, el decolonialista català (II)

Després de la joventut militant a Prada i de les primeres experiències amb l’Avantguarda, Jean Rous entrà de ple en la política internacional: el seu recorregut el portà del trotskisme i la Guerra d’Espanya fins a la Resistència antinazi i les lluites anticolonials del continent africà.
gallery

Frederic J. Porta

Apunts sobre el segle XIX català (II): Catalunya i Castella

Diverses lectures i consideracions sobre un segle oblidat.

Quedaran els corsos

El descrèdit dels estats té més d’oportunitat que de perill.

Joan Simó

Desapercebuts habituals

Per desenvolupar un discurs respecte de la immigració fet a mida nostra, hem d’evitar importar-ne de prefets d’altres contrades. Si disseccionem i observem amb cura la nostra situació i les nostres eines, potser hi reconeixerem oportunitats.

Daniel Moseguí

Una moral esguerrada

Davant una cultura política catalana addicta al victimisme i a la litúrgia de la ferida, Catalunya només podrà recuperar la seva força si refà el seu fonament moral.

Jordi Homs

Jean Rous, el decolonialista català (II)

Després de la joventut militant a Prada i de les primeres experiències amb l’Avantguarda, Jean Rous entrà de ple en la política internacional: el seu recorregut el portà del trotskisme i la Guerra d’Espanya fins a la Resistència antinazi i les lluites anticolonials del continent africà.

Hug Domenech de Cellès

Consolidar Catalunya (II): a propòsit del "Retorn dels déus forts"

Catalunya, víctima i còmplice de la decadència occidental, només podrà sobreviure si recupera els seus «déus forts» —llengua, família, fe i comunitat— com a fonament d’una nova reconsolidació nacional.

Guillem València

La Daga

Apunts sobre el segle XIX català (II): Catalunya i Castella

Diverses lectures i consideracions sobre un segle oblidat.

Frederic J. Porta

La Daga

El retorn del Pedrolo polític

Comanegra reedita textos de Pedrolo recuperats i seleccionats per Júlia Ojeda.

Frederic J. Porta

La Talaia

La batalla de Trafalgar

La batalla de Trafalgar va obrir les portes a l’hegemonia global de l’Imperi britànic.

Et recomanem

En obert

La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista

L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.

Oriol Méndez

Any 6 Número 137
En obert

Per una crítica musical adulta

Anàlisi sobre l’estat de la crítica musical catalana.

Ferran Mestre

Any 6 Número 136

La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits

Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.

Oriol Méndez

Any 6 Número 134
En obert

Col·lapse demogràfic (I): Introducció

El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.

Albert Ardanuy

Any 6 Número 132
En obert

La Guerra dels Matiners, una guerra catalana

La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.

Quim Gonter & Frederic J. Porta

Any 5 Número 110

El marc mental d’un nacionalista

El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.

Quim Gonter

Any 5 Número 103
En obert

Història, historiografia i poder

La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.

Frederic J. Porta

Any 4 Número 94

Començar a parlar d’immigració a Catalunya (IV)

Debatre de comunitat, de nació i d’identitat significa parlar, també, d’immigració.

Frederic J. Porta

Any 4 Número 87

La intervenció àmplia

La passivitat és el camí de perdre la força.

Oriol de Marcos

Any 4 Número 84
En obert

El cop d’Estat (III): La Revolució Cubana

Analitzem la Revolució Cubana en la seva execució.

Joan Simó & Frederic J. Porta

Any 4 Número 77

Més llegits

Qui pugui fer, que faci

Quim Gonter • Any 6 Núm. 135

Dos segles de pugna pel control de l’espai hispànic

Equip Editorial • Any 6 Núm. 138

Descolonitzar la Catalunya postmoderna

Guerau Xipell • Any 6 Núm. 138

Tots som Emili Rambla

Frederic J. Porta • Any 6 Núm. 136

Els Fets d’Octubre de 1934 o com no fer una revolució

Equip Editorial • Any 5 Núm. 115

comunitat

Cinc generacions nord-catalanes per la substitució lingüística: del culturalisme al consumisme (i III)

De què serveix aprendre una llengua, si no es sap per què se l’aprèn?

Lluís Dagues

Any 6 Núm. 136

Gerontocràcia contra civilització

La característica més important dels sistemes polítics europeus és el seu caràcter gerontocràtic: la subordinació de la política, la despesa pública i la immigració a les necessitats de la gent gran.

Krzysztof Tyszka-Drozdowski

Any 6 Núm. 135

Barris de postguerra

La urbanització massiva contemporània forma part d’una visió de la ciutat, però també de la guerra moderna que encara avui imposa les seves normes en conflictes actuals.

Oriol Casamor Molina

Any 6 Núm. 134

filosofia

Mil anys de Montserrat

El Mil·lenari de Montserrat ho és també de Catalunya.

Guillem València

Any 5 Núm. 120
En obert

Villacañas i el poder polític a Espanya

Quina visió de la història profunda té el PSOE?

Frederic J. Porta & Josep Asensio

Any 5 Núm. 119

La família com a acte radical

Allà on l’individu aïllat naufraga, la comunitat ens arrela i ens ensenya la veritat del sacrifici, la continuïtat i la transcendència.

Sergi Perramon

Any 6 Núm. 138

educació

Una universitat utilitària i dogmàtica

La universitat catalana pateix d’una manca de tradició pròpia equiparable a la de les grans universitats occidentals.

Jordi Homs

Any 4 Núm. 97

Darwin en català

Oriol Ràfols ha completat la feina editorial iniciada per Valentí Almirall a finals del segle XIX.

Equip Editorial

Any 5 Núm. 101
En obert

La ciutadella interior (I)

És possible resistir en el món actual sense fortalesa espiritual?

Equip Editorial

Any 4 Núm. 82

Ajuda'ns a fer créixer Esperit

Som lliures i independents: Esperit no té constriccions polítiques o econòmiques de cap mena. Fes una donació a la Revista i ajuda a mantenir un espai lliure d'anàlisi i opinió
Fer una donació

Esperit 2025. Tots els drets reservats.