Logotip d'Esperit
gallery

Joan Simó

Palestins i serbis

Per comprendre una guerra cal entendre els que la lluiten.
gallery

Oriol de Marcos

L’Estat no és un caixer automàtic

Les prestacions socials creixen a costa del deteriorament dels serveis públics.
gallery

Coral Moli i Plana

Edith Stein o l’exigent responsabilitat de viure

Llegir la biografia d’Edith Stein és precipitar-se en la radicalitat de la nuesa d’un caràcter fruit de la convulsa Europa del segle passat.
gallery

Equip Editorial

Ivo Andrić, crònica d’una guerra anunciada?

A ‘El pont sobre el Drina’ s’exploren les tensions ètniques que esclatarien de nou durant la desintegració de Iugoslàvia.
gallery

Pau Gener

La Corpo més política

Per què la pregunta sobre l’existència d’uns mitjans catalans s’està fent més i més present.
gallery

Guillem Casòliva

Talleyrand, el príncep inamovible

A Catalunya, on tothom vol passar a la història o figurar, potser ens caldria algú que volgués simplement no fer el ridícul davant d’ella.
gallery

Oriol Méndez

Almanac independentista (octubre 2025)

Resumim l’activitat de l’independentisme l’octubre de 2025.
gallery

Pol Molas

Pressupostos contra capacitats

L’increment del pressupost de defensa no es tradueix automàticament en majors capacitats.
gallery

Oriol Méndez

La militància juvenil després del Procés (III): reorganitzar el nacionalisme català

La derrota del Procés va evidenciar la necessitat de reorganització del nacionalisme juvenil.

Palestins i serbis

Per comprendre una guerra cal entendre els que la lluiten.

Joan Simó

La militància juvenil després del Procés (III): reorganitzar el nacionalisme català

La derrota del Procés va evidenciar la necessitat de reorganització del nacionalisme juvenil.

Oriol Méndez

Pressupostos contra capacitats

L’increment del pressupost de defensa no es tradueix automàticament en majors capacitats.

Pol Molas

Talleyrand, el príncep inamovible

A Catalunya, on tothom vol passar a la història o figurar, potser ens caldria algú que volgués simplement no fer el ridícul davant d’ella.

Guillem Casòliva

La Corpo més política

Per què la pregunta sobre l’existència d’uns mitjans catalans s’està fent més i més present.

Pau Gener

L’Estat no és un caixer automàtic

Les prestacions socials creixen a costa del deteriorament dels serveis públics.

Oriol de Marcos

La Daga

Edith Stein o l’exigent responsabilitat de viure

Llegir la biografia d’Edith Stein és precipitar-se en la radicalitat de la nuesa d’un caràcter fruit de la convulsa Europa del segle passat.

Coral Moli i Plana

La Talaia

Ivo Andrić, crònica d’una guerra anunciada?

A ‘El pont sobre el Drina’ s’exploren les tensions ètniques que esclatarien de nou durant la desintegració de Iugoslàvia.
En obert

Almanac independentista (octubre 2025)

Resumim l’activitat de l’independentisme l’octubre de 2025.

Oriol Méndez

Et recomanem

En obert

La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista

L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.

Oriol Méndez

Any 6 Número 137
En obert

Per una crítica musical adulta

Anàlisi sobre l’estat de la crítica musical catalana.

Ferran Mestre

Any 6 Número 136

La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits

Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.

Oriol Méndez

Any 6 Número 134
En obert

Col·lapse demogràfic (I): Introducció

El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.

Albert Ardanuy

Any 6 Número 132
En obert

L’anticipació organitzada (II)

Voler ser un estat independent es contradiu amb valoracions moralitzants sobre els serveis d’intel·ligència.

Pol Molas

Any 6 Número 128
En obert

La Guerra dels Matiners, una guerra catalana

La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.

Quim Gonter & Frederic J. Porta

Any 5 Número 110

El marc mental d’un nacionalista

El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.

Quim Gonter

Any 5 Número 103
En obert

Història, historiografia i poder

La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.

Frederic J. Porta

Any 4 Número 94

Començar a parlar d’immigració a Catalunya (IV)

Debatre de comunitat, de nació i d’identitat significa parlar, també, d’immigració.

Frederic J. Porta

Any 4 Número 87

La intervenció àmplia

La passivitat és el camí de perdre la força.

Oriol de Marcos

Any 4 Número 84

Més llegits

Qui pugui fer, que faci

Quim Gonter • Any 6 Núm. 135

Els Fets d’Octubre de 1934 o com no fer una revolució

Equip Editorial • Any 5 Núm. 115

Dos segles de pugna pel control de l’espai hispànic

Equip Editorial • Any 6 Núm. 138

Descolonitzar la Catalunya postmoderna

Guerau Xipell • Any 6 Núm. 138

El retorn del Pedrolo polític

Frederic J. Porta • Any 6 Núm. 139

història

Jean Rous, el decolonialista català (I)

En temps de falsos «decolonialismes», la vida del pradenc Jean Rous recorda el veritable sentit emancipador d’aquest concepte al segle XX.

Hug Domenech de Cellès

Any 6 Núm. 137

Dos segles de pugna pel control de l’espai hispànic

Catalunya i Castella han mantingut relacions canviants durant l’època contemporània.

Equip Editorial

Any 6 Núm. 138

Imperi, autoritat i islamització: la cultura del poder a Castella i el seu impacte sobre Catalunya

Catalunya és hereva d’un model europeu de poder pactat, mentre Castella reprodueix estructures verticals i teopolítiques heretades del món islàmic.

Sergi Perramon

Any 6 Núm. 135

educació

Política urbanística, política lingüística

Sense una política lingüística integral, la minorització absoluta és inevitable.

Dolors Clotet

Any 3 Núm. 69
En obert

La nostra generació

Benvinguts a La Talaia, el podcast de tertúlia de la revista Esperit.

Equip Editorial

Any 2 Núm. 46
En obert

Superar la crisi d’amor de parella (III)

L’amor i la sexualitat s’han d’integrar en el conjunt de facultats humanes i la dimensió moral de la persona.

Carles Ros

Any 5 Núm. 118

política

En obert

Per què no tenim fills

Un societat sense esperança en el futur no tindrà mai fills.

Dolors Clotet

Any 4 Núm. 88

Liberalisme i revolució: el contraexemple rus (II)

Els fets de 1917 constitueixen el primer gran desmentiment de l’associació vuitcentista entre revolució i liberalisme.

Adrià Fortet

Any 4 Núm. 93
En obert

El pas institucional

Des de d’abans de la proclamació de la independència cal dotar-se de l'arquitectura institucional per la defensa.

Pol Molas

Any 3 Núm. 73

Ajuda'ns a fer créixer Esperit

Som lliures i independents: Esperit no té constriccions polítiques o econòmiques de cap mena. Fes una donació a la Revista i ajuda a mantenir un espai lliure d'anàlisi i opinió
Fer una donació

Esperit 2025. Tots els drets reservats.