Any 6 Núm. 142
Diumenge, 30 de novembre de 2025
Marc Maynou
Veles i Vents Edicions publica «El consol de la intempèrie», de Gretel Ehrlich.
Joan Ramon Resina
A Catalunya les idees permeses pels mitjans serveixen cada vegada menys per entendre el món que ve.
Oriol Méndez
Resumim l’activitat de l’independentisme de novembre de 2025.
Jordi Homs
Franco pot haver mort, però la guerra —la veritable, la que es lliura en la memòria, en la llengua, en la dignitat— no s’ha acabat.
Equip Editorial
Anàlisi de l’intent de recuperació de Mallorca l’estiu de 1936.
Judit Bassas
Les institucions catalanes fa anys que funcionen en pilot automàtic, atrapades entre gestos simbòlics i dependència estatal.
Joan Simó
Les manifestacions contra Aleksandar Vučić són part d’una pugna entre Orient i Occident que encara està per resoldre.
Albert Ardanuy
En aquesta transició cap a un nou marc cultural la resposta més intel·ligent és copsar el canvi i ser capaços de modelar-lo.
Miquel Aguilar
Aliança Catalana no ve a encaixar: ve a trencar la gàbia.
La pàtria que dubta, la pàtria que persisteix
El cicle de Belgrad
Col·lapse demogràfic (IV): Etapa final
La facilitat d’escriure a la Xina
Franco ha muerto. La guerre n’est pas finie
L’anomalia
El consol de la intempèrie
El desembarcament de Mallorca
Almanac independentista (novembre 2025)
La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista
L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.
Per una crítica musical adulta
Anàlisi sobre l’estat de la crítica musical catalana.
Ferran Mestre
La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits
Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.
Col·lapse demogràfic (I): Introducció
El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.
L’anticipació organitzada (II)
Voler ser un estat independent es contradiu amb valoracions moralitzants sobre els serveis d’intel·ligència.
Pol Molas
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
El marc mental d’un nacionalista
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
Quim Gonter
Història, historiografia i poder
La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.
Frederic J. Porta
Començar a parlar d’immigració a Catalunya (IV)
Debatre de comunitat, de nació i d’identitat significa parlar, també, d’immigració.
La intervenció àmplia
La passivitat és el camí de perdre la força.
Oriol de Marcos
Marc Tomàs • Any 6 Núm. 141
Sergi Perramon • Any 6 Núm. 141
Jordi Aragonès • Any 6 Núm. 132
David Silvestre • Any 6 Núm. 141
Joan Ramon Resina • Any 6 Núm. 142
Desapercebuts habituals
Per desenvolupar un discurs respecte de la immigració fet a mida nostra, hem d’evitar importar-ne de prefets d’altres contrades. Si disseccionem i observem amb cura la nostra situació i les nostres eines, potser hi reconeixerem oportunitats.
Daniel Moseguí
Rics amb D.O.
Si hem de tenir rics, que siguin nostres.
La gran auditoria
Quan no tens el poder, fas la guerra cultural. Quan tens el poder, pots fer la guerra financera.
La reconversió turística
La reconversió turística és la peça clau per recatalanitzar el país.
Bernat Mallén
Emergència lingüística i identitària
El català tenia una salut de ferro fins que el franquisme va desplaçar milions d’espanyols a Catalunya.
Els termes reals del debat
Sobre l’oficialització del català a la Unió Europea.
Pau Gener
Aliança Catalana: l’últim reducte del processisme
L’excepcionalitat catalana és per al processista un accident fruit de la incapacitat del castellà d’assimilar-nos. Aliança Catalana es basteix sobre aquesta actitud.
Marc Tomàs
Quedaran els corsos
El descrèdit dels estats té més d’oportunitat que de perill.
Fer país amb el sistema
La nació i la llengua cal defensar-les de forma tangible, governi qui governi i tractant amb qui calgui.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia