Any 6 Núm. 135
Diumenge, 27 de juliol de 2025
Adrià Fortet
Reflexió sobre el rol d’Esperit a la Catalunya d’avui.
Pol Molas
La reunificació del País Valencià i el Principat s’ha d’abordar des de la perspectiva estratègica i de defensa.
Equip Editorial
Comentem el que havia de ser el manual d'estudi del nacionalisme els propers anys.
Jordi Homs
Davant la invisibilització creixent del català, cal abandonar la submissió i assumir el conflicte com a única via de supervivència. Sense combat, no hi ha futur per a la llengua.
Sergi Perramon
Catalunya és hereva d’un model europeu de poder pactat, mentre Castella reprodueix estructures verticals i teopolítiques heretades del món islàmic.
Quim Gonter
Venen temps difícils però la nació catalana té, encara, un capital humà i organitzatiu molt gran.
Bernat Mallén
Decreixentisme aliè, acceleració pròpia.
Krzysztof Tyszka-Drozdowski
La característica més important dels sistemes polítics europeus és el seu caràcter gerontocràtic: la subordinació de la política, la despesa pública i la immigració a les necessitats de la gent gran.
Pau Gener
El preu de viure d’esquena al territori és abocar-lo a la cendra.
David Silvestre
Per despertar el ferro, calen voluntats de ferro.
Josep Asensio
René Girard mostra la faceta més profètica de Carl von Clausewitz just quan el món sembla abocat als extrems.
La Generalitat va provar de dotar de comandaments les forces sorgides del caos de l’agost del 1936.
Oriol de Marcos
Quan no tens el poder, fas la guerra cultural. Quan tens el poder, pots fer la guerra financera.
Oriol Méndez
Resumim l’activitat de l’independentisme de juliol de 2025.
Guillem València
Catalunya es troba, de ple, en una etapa de desconsolidació nacional i, alhora, de consolidació en el corpus polític espanyol.
Dolors Clotet
Tot i que en altes dosis pot ser mortal, en petites dosis l’amor romàntic ha fonamentat les relacions més sòlides i la igualtat sexual.
Qui pugui fer, que faci
No salvarem la llengua sense guerra
Donar la cara
Catalans, rics i plens
La gran auditoria
Del país en flames
Gerontocràcia contra civilització
Imperi, autoritat i islamització: la cultura del poder a Castella i el seu impacte sobre Catalunya
Sobre l’amor romàntic i el seu declivi
Consolidar Catalunya
El País Valencià: una visió estratègica
La tinta i les idees en una revista
Acabar Girard
Almanac independentista (juliol 2025)
L’Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya
L'estat-nació al centre de la modernitat
El futur baby boom
El progrés tecnològic i l'habitatge barat i abundant són els fonaments de la reconstrucció demogràfica.
Catalunya sense història
A les escoles no ensenya l’origen històric de la nació catalana, tot esborrant la nostra identitat anterior a l’existència de l’Estat espanyol.
El marc mental d’un nacionalista
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
Un poder català
No és la primera vegada que cal reconstruir el poder a Catalunya.
Frederic J. Porta
Afrontar la seguretat marítima
El manteniment de l’ordre al mar és quelcom directament lligat a l’estatalitat i a la nostra prosperitat econòmica. És un deure però, que requereix ser comprés per la diversitat de tasques que comporta.
Per què no tenim fills
Un societat sense esperança en el futur no tindrà mai fills.
Començar a jugar a Europa
És el marc europeu favorable a l’independentisme?
Matar els partits
És hora de matar els partits.
Bernat F. Roca
La intervenció àmplia
La passivitat és el camí de perdre la força.
El cop d’Estat (III): La Revolució Cubana
Analitzem la Revolució Cubana en la seva execució.
Joan Simó & Frederic J. Porta
Quim Gonter • Any 6 Núm. 135
Jordi Homs • Any 6 Núm. 135
Sergi Perramon • Any 6 Núm. 135
Bernat Mallén • Any 6 Núm. 135
Equip Editorial • Any 6 Núm. 135
La ciutat contrainsurgent
L’Eixample de Barcelona forma part d’una llarga tradició de ciutats dissenyades per ser controlades i pacificades.
Oriol Casamor Molina
Preparar-se per la guerra (III)
La República Catalana no serà sobirana sense forces armades.
Daniel Soler
Andor o l’organització d’una rebel·lió
La història de Cassian Andor pot llegir-se políticament.
Exèrcit i cohesió social
Són les forces armades una eina de cohesió social?
Sobre la llibertat d'expressió
Quin és el paper de la llibertat d'expressió en ple segle XXI?
Lascuarnitorrinco
La unitat lingüística s’erosiona a La Franja i no hi ha voluntat de defensar-la.
Toni Babia Privat
Apunts sobre l’islam a Europa (III)
La Generalitat ha externalitzat l’islam, posant-lo a les mans del Marroc.
Joan Simó
La reconquesta de l’ànima: reemergència de la dimensió espiritual en el món postliberal
Analitzem les darreres publicacions i idees de la nova dreta mundial.
Oficialitats del català: avenç o distracció?
La presència del català al Congrés, o la possibilitat que esdevingui oficial a la UE, forma part d'una distracció per enterrar la independència o suposa un avenç genuí per la nostra llengua?
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia