Logotip d'Esperit
gallery

Equip Editorial

L'opció proteccionista

Sembla que torna el proteccionisme, un vell conegut dels catalans.
gallery

Lluís Dagues

Reinventar el nord-catalanisme (IV)

Pensar un país és donar-li nom i designar-se, és presentar-se al món.
gallery

Guillem Casòliva

Els límits del grauperisme

És cert o és només un dogma que les coses que sacrifiquem per arribar al poder són les mateixes coses que ens impedeixen utilitzar-lo?
gallery

Frederic J. Porta

Desànim de lucre

Hi ha una «cultura» que és un simulacre.
gallery

Oriol Méndez

Almanac independentista (abril 2025)

Resumim l’activitat de l’independentisme d’abril de 2025.

Metralla #21

Metralla, la secció d'assalt de la revista Esperit.
gallery

Oriol Casamor Molina

La ciutat contrainsurgent

L’Eixample de Barcelona forma part d’una llarga tradició de ciutats dissenyades per ser controlades i pacificades.
gallery

Bernat Mallén

Jagi-jagi

El moviment basc Jagi-jagi, com gran part de l’independentisme radical, ha estat oblidat per l’oficialisme històric.
gallery

Hug Domenech de Cellès

Un futur apocalíptic per salvar Catalunya? (I)

Si escoltem els científics, la situació del clima ens apropa a l’apocalipsi i al col·lapse de la civilització humana.
gallery

Quim Gonter

Immigració a Catalunya: tres dades i serveis públics (II)

En un context que a la pràctica és de fronteres obertes, cal començar a introduir el requisit de l’arrelament si volem aturar la degradació dels serveis públics.
gallery

Josep Asensio

Dominar el temps

Acceleracionistes i decreixentistes coincideixen en un punt: la velocitat és la clau del nostre temps. Però potser el veritable poder rau a marcar un compàs propi.

Els límits del grauperisme

És cert o és només un dogma que les coses que sacrifiquem per arribar al poder són les mateixes coses que ens impedeixen utilitzar-lo?

Guillem Casòliva

Immigració a Catalunya: tres dades i serveis públics (II)

En un context que a la pràctica és de fronteres obertes, cal començar a introduir el requisit de l’arrelament si volem aturar la degradació dels serveis públics.

Quim Gonter

Jagi-jagi

El moviment basc Jagi-jagi, com gran part de l’independentisme radical, ha estat oblidat per l’oficialisme històric.

Bernat Mallén

Dominar el temps

Acceleracionistes i decreixentistes coincideixen en un punt: la velocitat és la clau del nostre temps. Però potser el veritable poder rau a marcar un compàs propi.

Josep Asensio

La ciutat contrainsurgent

L’Eixample de Barcelona forma part d’una llarga tradició de ciutats dissenyades per ser controlades i pacificades.

Oriol Casamor Molina

Un futur apocalíptic per salvar Catalunya? (I)

Si escoltem els científics, la situació del clima ens apropa a l’apocalipsi i al col·lapse de la civilització humana.

Hug Domenech de Cellès

Reinventar el nord-catalanisme (IV)

Pensar un país és donar-li nom i designar-se, és presentar-se al món.

Lluís Dagues

La Daga

Desànim de lucre

Hi ha una «cultura» que és un simulacre.

Frederic J. Porta

La Talaia

L'opció proteccionista

Sembla que torna el proteccionisme, un vell conegut dels catalans.
En obert

Almanac independentista (abril 2025)

Resumim l’activitat de l’independentisme d’abril de 2025.

Oriol Méndez

Metralla #21

Metralla, la secció d'assalt de la revista Esperit.

Et recomanem

El cristianisme, una pedra angular de la nació catalana

Els símbols religiosos i els mites són un pal de paller per a la construcció de la identitat nacional.

Joan Avilés

Any 6 Número 127

Donald Trump: el poder de la distància i el sacrifici

Girard, Maquiavel i el secret de la resiliència de MAGA en temps de crisi.

Pau Gener

Any 6 Número 127

Unitat o irrellevància: el nacionalisme d’ordre davant el seu gran repte

Només un front nacionalista sòlid pot frenar la minorització nacional: el municipalisme pot ser la clau.

Sergi Perramon

Any 6 Número 127

Domesticar Dugin

La quarta teoria política de Dugin salta de Moscou a Washington, sense escala a Europa. Podem fer-nos-la pròpia, domesticar-la?

Guillem València

Any 6 Número 127

Clavells sense fusell

La història ha determinat dues estratègies nacionals oposades: els bascos, amb un sentit comunitari fort, han fet de la resistència una eina de supervivència.

Jordi Homs

Any 6 Número 127

La cursa de les IA generatives

La irrupció de DeepSeek posa de relleu la importància de les IA generatives en la geopolítica.

Equip Editorial

Any 6 Número 125

Reinventar el nord-catalanisme (II)

Després dècades de lluita associativa, la militància nord-catalana s’immobilitza en integrar-se a l’administració francesa.

Lluís Dagues

Any 6 Número 124

Transició energètica i nació catalana (II): la relació dels humans amb l’energia

Som els únics animals que hem fet servir el foc i, de fet, els humans moderns som el resultat evolutiu del seu ús.

Marc Belzunces

Any 6 Número 124

Immigració a Catalunya: tres dades i serveis públics (I)

El volum d’immigració que rebem a Catalunya és tan gran que els serveis públics no podran pal·liar els desequilibris que aquests canvis demogràfics estan generant.

Quim Gonter

Any 6 Número 124

Les tres estratègies electorals

Abstenir-se, apostar per un partit nou o recuperar un dels partits antics.

Oriol de Marcos

Any 6 Número 123

Més llegits

Una Catalunya rica i plena contra el decadentisme nacional

Miquel Vila & Arnau Valdovinos • Any 6 Núm. 128

L’anticipació organitzada (II)

Pol Molas • Any 6 Núm. 128

Desànim de lucre

Frederic J. Porta • Any 6 Núm. 129

Metralla #21

Equip Editorial • Any 6 Núm. 129

Cat/acc

Oriol de Marcos • Any 6 Núm. 128

seguretat

L’anticipació organitzada (II)

Voler ser un estat independent es contradiu amb valoracions moralitzants sobre els serveis d’intel·ligència.

Pol Molas

Any 6 Núm. 128

Com arriben els immigrants a Catalunya?

Analitzem com la legislació d’estrangeria pot influir en la forma d’arribar, la quantitat i el perfil de persones que emigren a casa nostra.

Marc Barbacil Brugué

Any 6 Núm. 127

L’ordre públic a Catalunya

El que avui anomenem ordre públic ha estat una preocupació constant al llarg de la nostra història.

Equip Editorial

Any 6 Núm. 123

institucions

La llegenda del general Prim

Va ser Joan Prim el català més poderós del seu segle?

Equip Editorial

Any 4 Núm. 91
En obert

El combat per l’abstenció

Hi ha un nou espai polític sense articulació ni representació.

Frederic J. Porta & Bernat F. Roca

Any 4 Núm. 89

Tanta pau deixis

9 anys i mig després, Ada Colau abandona l’última responsabilitat pública que retenia, l’acta de regidora a l’Ajuntament de Barcelona. Les seves accions, però, ressonaran molt més temps.

Guillem València

Any 5 Núm. 117

política

El jove Pla i la intel·lectualitat conservadora

El 1924 s’obria una cruïlla pels intel·lectuals catalanistes conservadors.

Frederic J. Porta

Any 2 Núm. 33

Les lliçons del seixantisme

Els anys seixanta són mirall i reflex de la nostra millor voluntat i del nostre pitjor conformisme. Assumir-los i superar-los, un repte pendent.

Frederic J. Porta & Mireia Arguijo

Any 5 Núm. 106

L’envestida ideològica

La crisi de l’ordre liberal internacional es manifesta en una lluita d’idees que redefineix lleialtats i estratègies.

Josep Asensio

Any 6 Núm. 126

Ajuda'ns a fer créixer Esperit

Som lliures i independents: Esperit no té constriccions polítiques o econòmiques de cap mena. Fes una donació a la Revista i ajuda a mantenir un espai lliure d'anàlisi i opinió
Fer una donació

Esperit 2024. Tots els drets reservats.