Any 6 Núm. 135
Diumenge, 27 de juliol de 2025
Bernat Mallén
Decreixentisme aliè, acceleració pròpia.
Equip Editorial
Comentem el que havia de ser el manual d'estudi del nacionalisme els propers anys.
Jordi Homs
Davant la invisibilització creixent del català, cal abandonar la submissió i assumir el conflicte com a única via de supervivència. Sense combat, no hi ha futur per a la llengua.
Pau Gener
El preu de viure d’esquena al territori és abocar-lo a la cendra.
Adrià Fortet
Reflexió sobre el rol d’Esperit a la Catalunya d’avui.
Josep Asensio
René Girard mostra la faceta més profètica de Carl von Clausewitz just quan el món sembla abocat als extrems.
Krzysztof Tyszka-Drozdowski
La característica més important dels sistemes polítics europeus és el seu caràcter gerontocràtic: la subordinació de la política, la despesa pública i la immigració a les necessitats de la gent gran.
Oriol Méndez
Resumim l’activitat de l’independentisme de juliol de 2025.
Dolors Clotet
Tot i que en altes dosis pot ser mortal, en petites dosis l’amor romàntic ha fonamentat les relacions més sòlides i la igualtat sexual.
Guillem València
Catalunya es troba, de ple, en una etapa de desconsolidació nacional i, alhora, de consolidació en el corpus polític espanyol.
Oriol de Marcos
Quan no tens el poder, fas la guerra cultural. Quan tens el poder, pots fer la guerra financera.
Pol Molas
La reunificació del País Valencià i el Principat s’ha d’abordar des de la perspectiva estratègica i de defensa.
Sergi Perramon
Catalunya és hereva d’un model europeu de poder pactat, mentre Castella reprodueix estructures verticals i teopolítiques heretades del món islàmic.
Quim Gonter
Venen temps difícils però la nació catalana té, encara, un capital humà i organitzatiu molt gran.
David Silvestre
Per despertar el ferro, calen voluntats de ferro.
La Generalitat va provar de dotar de comandaments les forces sorgides del caos de l’agost del 1936.
Qui pugui fer, que faci
No salvarem la llengua sense guerra
Donar la cara
Catalans, rics i plens
La gran auditoria
Del país en flames
Gerontocràcia contra civilització
Imperi, autoritat i islamització: la cultura del poder a Castella i el seu impacte sobre Catalunya
Sobre l’amor romàntic i el seu declivi
Consolidar Catalunya
El País Valencià: una visió estratègica
La tinta i les idees en una revista
Acabar Girard
Almanac independentista (juliol 2025)
L’Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya
L'estat-nació al centre de la modernitat
El futur baby boom
El progrés tecnològic i l'habitatge barat i abundant són els fonaments de la reconstrucció demogràfica.
Catalunya sense història
A les escoles no ensenya l’origen històric de la nació catalana, tot esborrant la nostra identitat anterior a l’existència de l’Estat espanyol.
El marc mental d’un nacionalista
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
Un poder català
No és la primera vegada que cal reconstruir el poder a Catalunya.
Frederic J. Porta
Afrontar la seguretat marítima
El manteniment de l’ordre al mar és quelcom directament lligat a l’estatalitat i a la nostra prosperitat econòmica. És un deure però, que requereix ser comprés per la diversitat de tasques que comporta.
Per què no tenim fills
Un societat sense esperança en el futur no tindrà mai fills.
Començar a jugar a Europa
És el marc europeu favorable a l’independentisme?
Matar els partits
És hora de matar els partits.
Bernat F. Roca
La intervenció àmplia
La passivitat és el camí de perdre la força.
El cop d’Estat (III): La Revolució Cubana
Analitzem la Revolució Cubana en la seva execució.
Joan Simó & Frederic J. Porta
Oriol Méndez • Any 6 Núm. 134
Equip Editorial • Any 6 Núm. 133
Frederic J. Porta • Any 6 Núm. 134
Joan Simó • Any 6 Núm. 134
David Silvestre • Any 6 Núm. 135
Geopolítica dels BRICS: una perspectiva general (I)
En l’actual confrontació global, els països emergents neutrals tenen la clau del desenllaç.
Liberalisme i revolució: l’exemple anglès (I)
Les convulsions de la Gran Bretanya al segle XVII són clau per a entendre l’èxit i extensió posterior del model liberal.
Metralla #22
La secció d'assalt d'Esperit.
Mil anys de Montserrat
El Mil·lenari de Montserrat ho és també de Catalunya.
Entorn del populisme (III)
El president nord-americà Andrew Jackson va ser l’únic populista que va arribar al poder al segle XIX.
Frederic J. Porta & Miquel Vila
La llegenda del general Prim
Va ser Joan Prim el català més poderós del seu segle?
Apunts sobre el segle XIX català (I): violència
Diverses lectures i consideracions sobre un segle oblidat.
Dos obstacles per a un salt d’escala: el paradigma modern del concepte d’Estat-nació (i III)
L’encotillament a què ens confina una idea de sobirania estrictament moderna obliga a una reconsideració de l’espaialitat del binomi territori/sobirania.
Quim Oliveras
Oficialitats del català: avenç o distracció?
La presència del català al Congrés, o la possibilitat que esdevingui oficial a la UE, forma part d'una distracció per enterrar la independència o suposa un avenç genuí per la nostra llengua?
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia