Any 7 Núm. 145
Diumenge, 25 de gener de 2026
Albert Pont
L’etern debat sobre el dèficit/espoli fiscal i la relació política entre el govern central i la Generalitat han estat alguns dels arguments més transversals i aglutinadors de les bases del sobiranisme català.
Una lectura del llibre de Borja de Riquer sobre les identitats catalana i espanyola i el debat sobre la feble nacionalització.
Guillem Casòliva
De la dissolució a la concentració de la catalanitat.
Oriol Méndez
Resumim l’activitat de l’independentisme de desembre i gener de 2025-26.
Marc Gòdia
Espanya i el Marroc s’enfrontaran bèl·licament la propera dècada i una Catalunya, dins d’Espanya o amb un estat restituït, haurà de prendre partit.
Quim Gonter
Les dades de participació de l’1-O, registrades electrònicament al cens universal, no han estat mai publicades.
La reedició de L’Alguer. Un poble català d’Itàlia, d’Eduard Toda, obliga a rellegir el mite alguerès sense nostàlgia i a preguntar-nos què fem amb allò que reconeixem com a nostre quan no sabem sostenir-ho amb poder.
Bernat Mallén
Les cultures antinatalistes es condemnen a la desaparició.
Ferran Roig
Si volem treballar a favor dels catalans, cal aclarir qui és català i qui no.
Article
Daga
Jordi Homs
Pòdcast
Equip Editorial
Almanac independentista (novembre 2025)
Resumim l’activitat de l’independentisme de novembre de 2025.
L’Eix Transversal
L’Eix Transversal és molt més que una via asfaltada: és la Diagonal de comarques catalanes, on les decisions locals poden definir el futur nacional.
Sergi Perramon
La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista
L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.
Per una crítica musical adulta
Anàlisi sobre l’estat de la crítica musical catalana.
Ferran Mestre
La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits
Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.
Col·lapse demogràfic (I): Introducció
El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.
Albert Ardanuy
L’anticipació organitzada (II)
Voler ser un estat independent es contradiu amb valoracions moralitzants sobre els serveis d’intel·ligència.
Pol Molas
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
El marc mental d’un nacionalista
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
Història, historiografia i poder
La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.
Frederic J. Porta
Joan Simó • Any 6 Núm. 139
Marc Gòdia • Any 7 Núm. 145
Frederic J. Porta • Any 6 Núm. 143
Equip Editorial • Any 7 Núm. 144
Joan Ramon Resina • Any 7 Núm. 144
Descolonitzar la Catalunya postmoderna
La postmodernitat i la postveritat a Catalunya han de ser vençudes amb veritats tangibles, rebutjant relats i relativismes estèrils.
Guerau Xipell
La trampa de la Història Global
L’adopció acrítica de la Història Global amenaça de despolititzar i dissoldre la nació catalana.
Meritocràcia
Cal erradicar els dos grans pecats de la nostra partitocràcia i de l’estat burocràtic: incompetència i enriquiment personal.
Intel·lectuals
Els intel·lectuals apareixen en la forma actual cap a finals del segle XIX.
La fusta dels líders
El cinquantè aniversari de la mort de Pere Bosch Gimpera reivindica, en un moment de crisi política i moral a Catalunya, la importància d’un lideratge sòlid, compromès amb la llibertat i la coherència.
Sobre la llibertat d'expressió
Quin és el paper de la llibertat d'expressió en ple segle XXI?
Gerontocràcia contra civilització
La característica més important dels sistemes polítics europeus és el seu caràcter gerontocràtic: la subordinació de la política, la despesa pública i la immigració a les necessitats de la gent gran.
Krzysztof Tyszka-Drozdowski
Els catalans mitjans
L'evolució de la classe mitjana catalana serveix per entendre els canvis socials i econòmics que han afectat la nació a banda i banda dels Pirineus.
Lluís Dagues
El Cens del Poble Català: l'arquitectura de la nostra llibertat
Inscriure's al Cens és un acte de sobirania mental que ens permet reconèixer-nos com a subjecte polític i vèncer la por davant del món.
Joana Tur Cardona
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia