Any 7 Núm. 145
Diumenge, 25 de gener de 2026
Bernat Mallén
Les cultures antinatalistes es condemnen a la desaparició.
Guillem Casòliva
De la dissolució a la concentració de la catalanitat.
Ferran Roig
Si volem treballar a favor dels catalans, cal aclarir qui és català i qui no.
Oriol Méndez
Resumim l’activitat de l’independentisme de desembre i gener de 2025-26.
Quim Gonter
Les dades de participació de l’1-O, registrades electrònicament al cens universal, no han estat mai publicades.
Albert Pont
L’etern debat sobre el dèficit/espoli fiscal i la relació política entre el govern central i la Generalitat han estat alguns dels arguments més transversals i aglutinadors de les bases del sobiranisme català.
Marc Gòdia
Espanya i el Marroc s’enfrontaran bèl·licament la propera dècada i una Catalunya, dins d’Espanya o amb un estat restituït, haurà de prendre partit.
La reedició de L’Alguer. Un poble català d’Itàlia, d’Eduard Toda, obliga a rellegir el mite alguerès sense nostàlgia i a preguntar-nos què fem amb allò que reconeixem com a nostre quan no sabem sostenir-ho amb poder.
Una lectura del llibre de Borja de Riquer sobre les identitats catalana i espanyola i el debat sobre la feble nacionalització.
Article
Daga
Jordi Homs
Pòdcast
Equip Editorial
Almanac independentista (novembre 2025)
Resumim l’activitat de l’independentisme de novembre de 2025.
L’Eix Transversal
L’Eix Transversal és molt més que una via asfaltada: és la Diagonal de comarques catalanes, on les decisions locals poden definir el futur nacional.
Sergi Perramon
La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista
L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.
Per una crítica musical adulta
Anàlisi sobre l’estat de la crítica musical catalana.
Ferran Mestre
La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits
Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.
Col·lapse demogràfic (I): Introducció
El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.
Albert Ardanuy
L’anticipació organitzada (II)
Voler ser un estat independent es contradiu amb valoracions moralitzants sobre els serveis d’intel·ligència.
Pol Molas
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
El marc mental d’un nacionalista
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
Història, historiografia i poder
La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.
Frederic J. Porta
Joan Simó • Any 6 Núm. 139
Marc Gòdia • Any 7 Núm. 145
Frederic J. Porta • Any 6 Núm. 143
Equip Editorial • Any 7 Núm. 144
Joan Ramon Resina • Any 7 Núm. 144
Col·lapse demogràfic (III): segona etapa
La segona etapa del col·lapse demogràfic és aquella en què població ha depassat el seu pic màxim i comença a reduir-se de forma accelerada.
Consolidar Catalunya
Catalunya es troba, de ple, en una etapa de desconsolidació nacional i, alhora, de consolidació en el corpus polític espanyol.
Guillem València
L’anomalia
Aliança Catalana no ve a encaixar: ve a trencar la gàbia.
Miquel Aguilar
El llarg túnel
Encara queden anys per veure la llum al final del túnel. Aprofitem-ho.
Apunts sobre el segle XIX català (II): Catalunya i Castella
Diverses lectures i consideracions sobre un segle oblidat.
Els problemes de l’integracionisme
Potser, per un cop, els catalans hauríem de ser la prioritat.
Dolors Clotet
Transició energètica i nació catalana (III): l’inici de l’era dels combustibles fòssils
Amb l’invent de l’agricultura i la ramaderia, comencem a emprar combustibles fòssils per pura necessitat, producte de la sobreexplotació i exhauriment de la fusta.
Marc Belzunces
Consciència situacional
La cursa per a la Intel·ligènca Artificial General s’assembla a la pugna entre els Estats Units i Alemanya per la bomba atòmica, entre d’altres motius, per la irracionalitat de fons que la sustenta.
Josep Asensio
Transició energètica i nació catalana (I): context geològic
Som al bell mig d’un dels canvis humans més transcendentals, que afectarà enormement el nostre país.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia