Logotip d'Esperit
gallery

Joan Ramon Resina

La facilitat d’escriure a la Xina

A Catalunya les idees permeses pels mitjans serveixen cada vegada menys per entendre el món que ve.
gallery

Equip Editorial

El desembarcament de Mallorca

Anàlisi de l’intent de recuperació de Mallorca l’estiu de 1936.
gallery

Oriol Méndez

Almanac independentista (novembre 2025)

Resumim l’activitat de l’independentisme de novembre de 2025.
gallery

Joan Simó

El cicle de Belgrad

Les manifestacions contra Aleksandar Vučić són part d’una pugna entre Orient i Occident que encara està per resoldre.
gallery

Marc Maynou

El consol de la intempèrie

Veles i Vents Edicions publica «El consol de la intempèrie», de Gretel Ehrlich.
gallery

Albert Ardanuy

Col·lapse demogràfic (IV): Etapa final

En aquesta transició cap a un nou marc cultural la resposta més intel·ligent és copsar el canvi i ser capaços de modelar-lo.
gallery

Jordi Homs

Franco ha muerto. La guerre n’est pas finie

Franco pot haver mort, però la guerra —la veritable, la que es lliura en la memòria, en la llengua, en la dignitat— no s’ha acabat.
gallery

Miquel Aguilar

L’anomalia

Aliança Catalana no ve a encaixar: ve a trencar la gàbia.
gallery

Judit Bassas

La pàtria que dubta, la pàtria que persisteix

Les institucions catalanes fa anys que funcionen en pilot automàtic, atrapades entre gestos simbòlics i dependència estatal.

La pàtria que dubta, la pàtria que persisteix

Les institucions catalanes fa anys que funcionen en pilot automàtic, atrapades entre gestos simbòlics i dependència estatal.

Judit Bassas

El cicle de Belgrad

Les manifestacions contra Aleksandar Vučić són part d’una pugna entre Orient i Occident que encara està per resoldre.

Joan Simó

Col·lapse demogràfic (IV): Etapa final

En aquesta transició cap a un nou marc cultural la resposta més intel·ligent és copsar el canvi i ser capaços de modelar-lo.

Albert Ardanuy

La facilitat d’escriure a la Xina

A Catalunya les idees permeses pels mitjans serveixen cada vegada menys per entendre el món que ve.

Joan Ramon Resina

Franco ha muerto. La guerre n’est pas finie

Franco pot haver mort, però la guerra —la veritable, la que es lliura en la memòria, en la llengua, en la dignitat— no s’ha acabat.

Jordi Homs

L’anomalia

Aliança Catalana no ve a encaixar: ve a trencar la gàbia.

Miquel Aguilar

La Daga

El consol de la intempèrie

Veles i Vents Edicions publica «El consol de la intempèrie», de Gretel Ehrlich.

Marc Maynou

La Talaia

El desembarcament de Mallorca

Anàlisi de l’intent de recuperació de Mallorca l’estiu de 1936.
Recomanat En obert

Almanac independentista (novembre 2025)

Resumim l’activitat de l’independentisme de novembre de 2025.

Oriol Méndez

Et recomanem

En obert

La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista

L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.

Oriol Méndez

Any 6 Número 137
En obert

Per una crítica musical adulta

Anàlisi sobre l’estat de la crítica musical catalana.

Ferran Mestre

Any 6 Número 136

La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits

Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.

Oriol Méndez

Any 6 Número 134
En obert

Col·lapse demogràfic (I): Introducció

El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.

Albert Ardanuy

Any 6 Número 132
En obert

L’anticipació organitzada (II)

Voler ser un estat independent es contradiu amb valoracions moralitzants sobre els serveis d’intel·ligència.

Pol Molas

Any 6 Número 128
En obert

La Guerra dels Matiners, una guerra catalana

La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.

Quim Gonter & Frederic J. Porta

Any 5 Número 110

El marc mental d’un nacionalista

El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.

Quim Gonter

Any 5 Número 103
En obert

Història, historiografia i poder

La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.

Frederic J. Porta

Any 4 Número 94

Començar a parlar d’immigració a Catalunya (IV)

Debatre de comunitat, de nació i d’identitat significa parlar, també, d’immigració.

Frederic J. Porta

Any 4 Número 87

La intervenció àmplia

La passivitat és el camí de perdre la força.

Oriol de Marcos

Any 4 Número 84

Més llegits

Aliança Catalana: l’últim reducte del processisme

Marc Tomàs • Any 6 Núm. 141

L’Eix Transversal

Sergi Perramon • Any 6 Núm. 141

Catalunya i el precedent rhodesià

Jordi Aragonès • Any 6 Núm. 132

Influencers a Catalunya

David Silvestre • Any 6 Núm. 141

La facilitat d’escriure a la Xina

Joan Ramon Resina • Any 6 Núm. 142

filosofia

El futur baby boom

El progrés tecnològic i l'habitatge barat i abundant són els fonaments de la reconstrucció demogràfica.

Krzysztof Tyszka-Drozdowski

Any 6 Núm. 121

Talleyrand, el príncep inamovible

A Catalunya, on tothom vol passar a la història o figurar, potser ens caldria algú que volgués simplement no fer el ridícul davant d’ella.

Guillem Casòliva

Any 6 Núm. 140

No salvarem la llengua sense guerra

Davant la invisibilització creixent del català, cal abandonar la submissió i assumir el conflicte com a única via de supervivència. Sense combat, no hi ha futur per a la llengua.

Jordi Homs

Any 6 Núm. 135

art

Una frontera massa llunyana

En una indústria audiovisual saturada de fórmules i discursos, Taylor Sheridan ha bastit un univers narratiu arcaic i magnètic, fidel al paisatge i al conflicte.

Jordi Homs

Any 6 Núm. 133

Pensar en clau tràgica

Les tragèdies gregues ens ajuden a entendre millor la complexitat de la labor política

Joan Simó

Any 5 Núm. 98

La inexistència de la ficció catalana

Els creadors catalans semblen incapaços de crear ficcions versemblants que atenyin la realitat del país.

Jordi Homs

Any 4 Núm. 94

comunitat

Començar a parlar d’immigració a Catalunya (II)

La comunitat i la identitat són dos dels grans temes de l’actualitat.

Frederic J. Porta

Any 3 Núm. 67

Barris de postguerra

La urbanització massiva contemporània forma part d’una visió de la ciutat, però també de la guerra moderna que encara avui imposa les seves normes en conflictes actuals.

Oriol Casamor Molina

Any 6 Núm. 134

Catalans, rics i plens

Decreixentisme aliè, acceleració pròpia.

Bernat Mallén

Any 6 Núm. 135

Ajuda'ns a fer créixer Esperit

Som lliures i independents: Esperit no té constriccions polítiques o econòmiques de cap mena. Fes una donació a la Revista i ajuda a mantenir un espai lliure d'anàlisi i opinió
Fer una donació

Esperit 2025. Tots els drets reservats.