Any 6 Núm. 133
Diumenge, 29 de juny de 2025
Miquel Vila & Frederic J. Porta
Del peronisme al kirchnerisme i l’emergència dels populismes del segle XXI.
Guillem València
Lleó XIV no és tan sols el nou Papa de l'Església catòlica, sinó l'hereu i marmessor de la major i més gran tradició de la història.
Joan Simó
Entendre l’auge de Trump i Orban i no el d’Erdoğan és un exemple d’islamofòbia.
Jordi Homs
En una indústria audiovisual saturada de fórmules i discursos, Taylor Sheridan ha bastit un univers narratiu arcaic i magnètic, fidel al paisatge i al conflicte.
Lluís Dagues
Després dels culturalistes dels anys 1960, i dels universitaristes dels anys 1970, ara és hora d’impulsar un corrent consumista per salvar la llengua.
Pol Molas
Les armes nuclears segueixen essent una eina important per la dissuasió, malgrat que siguin molts els que no entenen com funciona.
Equip Editorial
Torres i Bages va plantejar una defensa de Catalunya contra les amenaces que reconeixia en el seu context històric.
Pau Gener
Sobre l’oficialització del català a la Unió Europea.
Oriol Méndez
Resumim l’activitat de l’independentisme de juny de 2025.
Entorn del populisme (VI)
Per què triomfa Erdoğan
Els termes reals del debat
Dissuasió nuclear
Cinc generacions nord-catalanes per la substitució lingüística: del culturalisme al consumisme (I)
Vell papa, nou papa
Almanac independentista (juny 2025)
Una frontera massa llunyana
La tradició catalana
Reinventar el nord-catalanisme (I)
Després de 60 anys de lluita, el nord-catalanisme sembla viure un moment de ruptura.
Mil anys de Montserrat
El Mil·lenari de Montserrat ho és també de Catalunya.
De la Dinamarca del sud a l’Argentina del nord
Catalunya ha quedat enrere i ja no és un país econòmicament avançat a l’alçada dels nostres veïns occidentals.
Quim Gonter
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
Oficialitats del català: avenç o distracció?
La presència del català al Congrés, o la possibilitat que esdevingui oficial a la UE, forma part d'una distracció per enterrar la independència o suposa un avenç genuí per la nostra llengua?
Liberalisme i revolució: l’exemple anglès (I)
Les convulsions de la Gran Bretanya al segle XVII són clau per a entendre l’èxit i extensió posterior del model liberal.
Adrià Fortet
Com es fa un cop d'Estat al segle XXI?
És un cop d’Estat la manera d’aconseguir la independència d’un país?
Joan Simó & Frederic J. Porta
El cop d’Estat (III): La Revolució Cubana
Analitzem la Revolució Cubana en la seva execució.
El separatisme dels anys 20
El separatisme dels any vint ofereix una memòria molt valuosa per entendre Catalunya.
Jordi Aragonès • Any 6 Núm. 132
Equip Editorial • Any 6 Núm. 131
Sergi Perramon • Any 6 Núm. 131
Albert Ardanuy • Any 6 Núm. 132
Fèlix Edo Tena • Any 6 Núm. 131
El gènere dels bitllets de 100
Posem-li preu, i no només cara, a la ràtzia feminista que vivim a Catalunya i les nostres institucions.
Feminisme(s) a debat (I)
La diversitat de posicions feministes ens hauria de fer parlar de feminismes en plural.
Dolors Clotet
Crítica a Judith Butler i a la teoria de gènere
La filosofia de Butler encarna els mals de l’època, la por a qualsevol límit, també el biològic, i a la definició que és negació i expulsió.
L’argument ètic
No ens calen líders moralistes, ens calen líders íntegres.
Bernat Mallén
La reconquesta de l’ànima: reemergència de la dimensió espiritual en el món postliberal
Analitzem les darreres publicacions i idees de la nova dreta mundial.
Superar la crisi d’amor de parella (III)
L’amor i la sexualitat s’han d’integrar en el conjunt de facultats humanes i la dimensió moral de la persona.
Carles Ros
Sobreviure a la minorització: territorialització i agrupació
Cal territorialitzar Catalunya, agrupar els catalans i dotar-los d’espais de catalanitat i exclusivitat.
En resposta a Demografia a uns països ocupats de Zahia Guidoum
Cal abordar el problema demogràfic —alta immigració i baixa natalitat— amb un projecte comú entre homes i dones.
Per què no tenim fills
Un societat sense esperança en el futur no tindrà mai fills.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia