Any 6 Núm. 140
Diumenge, 2 de novembre de 2025
Oriol Méndez
Resumim l’activitat de l’independentisme l’octubre de 2025.
Pol Molas
L’increment del pressupost de defensa no es tradueix automàticament en majors capacitats.
Coral Moli i Plana
Llegir la biografia d’Edith Stein és precipitar-se en la radicalitat de la nuesa d’un caràcter fruit de la convulsa Europa del segle passat.
Oriol de Marcos
Les prestacions socials creixen a costa del deteriorament dels serveis públics.
Equip Editorial
A ‘El pont sobre el Drina’ s’exploren les tensions ètniques que esclatarien de nou durant la desintegració de Iugoslàvia.
Guillem Casòliva
A Catalunya, on tothom vol passar a la història o figurar, potser ens caldria algú que volgués simplement no fer el ridícul davant d’ella.
La derrota del Procés va evidenciar la necessitat de reorganització del nacionalisme juvenil.
Pau Gener
Per què la pregunta sobre l’existència d’uns mitjans catalans s’està fent més i més present.
Joan Simó
Per comprendre una guerra cal entendre els que la lluiten.
Palestins i serbis
La militància juvenil després del Procés (III): reorganitzar el nacionalisme català
Pressupostos contra capacitats
Talleyrand, el príncep inamovible
La Corpo més política
L’Estat no és un caixer automàtic
Edith Stein o l’exigent responsabilitat de viure
Ivo Andrić, crònica d’una guerra anunciada?
Almanac independentista (octubre 2025)
La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista
L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.
Per una crítica musical adulta
Anàlisi sobre l’estat de la crítica musical catalana.
Ferran Mestre
La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits
Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.
Col·lapse demogràfic (I): Introducció
El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.
Albert Ardanuy
L’anticipació organitzada (II)
Voler ser un estat independent es contradiu amb valoracions moralitzants sobre els serveis d’intel·ligència.
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
El marc mental d’un nacionalista
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
Quim Gonter
Història, historiografia i poder
La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.
Frederic J. Porta
Començar a parlar d’immigració a Catalunya (IV)
Debatre de comunitat, de nació i d’identitat significa parlar, també, d’immigració.
La intervenció àmplia
La passivitat és el camí de perdre la força.
Quim Gonter • Any 6 Núm. 135
Equip Editorial • Any 6 Núm. 138
Guerau Xipell • Any 6 Núm. 138
Equip Editorial • Any 5 Núm. 115
Frederic J. Porta • Any 6 Núm. 139
Fi de l’anomalia: el primer Abulafia en català
La història de Catalunya també és la d’Europa, i aquest llibre d’Abulafia demostra la importància europea de l’auge polític i comercial de la Corona d’Aragó.
Aleix Sarri
Apunts sobre el segle XIX català (I): violència
Diverses lectures i consideracions sobre un segle oblidat.
Atatürk: la baula perduda d’Europa
Potser Hitler va perdre la guerra, però la seva idea d’Europa va triomfar.
Transició energètica i nació catalana (IV): petroli i gas, el zenit final d’un model energètic iniciat fa dos milions d’anys
L’ús generalitzat dels combustibles fòssils causa un nou canvi estructural en la nostra espècie, però haurà estat un període curt.
Marc Belzunces
El futur baby boom
El progrés tecnològic i l'habitatge barat i abundant són els fonaments de la reconstrucció demogràfica.
Krzysztof Tyszka-Drozdowski
El Leviatan elèctric
La tecnologia ha esdevingut un monstre amb vida pròpia.
Forrest Robinson
La reconquesta de l’ànima: reemergència de la dimensió espiritual en el món postliberal
Analitzem les darreres publicacions i idees de la nova dreta mundial.
La segona secularització
Hem perdut la fe, però no hem deixat de ser religiosos.
De bona fe
Notes breus sobre rebuig i religió.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia