Any 6 Núm. 142
Diumenge, 30 de novembre de 2025
Miquel Aguilar
Aliança Catalana no ve a encaixar: ve a trencar la gàbia.
Judit Bassas
Les institucions catalanes fa anys que funcionen en pilot automàtic, atrapades entre gestos simbòlics i dependència estatal.
Joan Ramon Resina
A Catalunya les idees permeses pels mitjans serveixen cada vegada menys per entendre el món que ve.
Oriol Méndez
Resumim l’activitat de l’independentisme de novembre de 2025.
Jordi Homs
Franco pot haver mort, però la guerra —la veritable, la que es lliura en la memòria, en la llengua, en la dignitat— no s’ha acabat.
Equip Editorial
Anàlisi de l’intent de recuperació de Mallorca l’estiu de 1936.
Marc Maynou
Veles i Vents Edicions publica «El consol de la intempèrie», de Gretel Ehrlich.
Albert Ardanuy
En aquesta transició cap a un nou marc cultural la resposta més intel·ligent és copsar el canvi i ser capaços de modelar-lo.
Joan Simó
Les manifestacions contra Aleksandar Vučić són part d’una pugna entre Orient i Occident que encara està per resoldre.
La pàtria que dubta, la pàtria que persisteix
El cicle de Belgrad
Col·lapse demogràfic (IV): Etapa final
La facilitat d’escriure a la Xina
Franco ha muerto. La guerre n’est pas finie
L’anomalia
El consol de la intempèrie
El desembarcament de Mallorca
Almanac independentista (novembre 2025)
La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista
L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.
Per una crítica musical adulta
Anàlisi sobre l’estat de la crítica musical catalana.
Ferran Mestre
La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits
Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.
Col·lapse demogràfic (I): Introducció
El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.
L’anticipació organitzada (II)
Voler ser un estat independent es contradiu amb valoracions moralitzants sobre els serveis d’intel·ligència.
Pol Molas
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
El marc mental d’un nacionalista
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
Quim Gonter
Història, historiografia i poder
La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.
Frederic J. Porta
Començar a parlar d’immigració a Catalunya (IV)
Debatre de comunitat, de nació i d’identitat significa parlar, també, d’immigració.
La intervenció àmplia
La passivitat és el camí de perdre la força.
Oriol de Marcos
Marc Tomàs • Any 6 Núm. 141
Sergi Perramon • Any 6 Núm. 141
Jordi Aragonès • Any 6 Núm. 132
Joan Ramon Resina • Any 6 Núm. 142
David Silvestre • Any 6 Núm. 141
Catalans, rics i plens
Decreixentisme aliè, acceleració pròpia.
Bernat Mallén
Els catalans mitjans
L'evolució de la classe mitjana catalana serveix per entendre els canvis socials i econòmics que han afectat la nació a banda i banda dels Pirineus.
Lluís Dagues
Liberalisme i revolució: l’exemple anglès (I)
Les convulsions de la Gran Bretanya al segle XVII són clau per a entendre l’èxit i extensió posterior del model liberal.
Adrià Fortet
Influencers a Catalunya
Les xarxes socials són una escletxa de llibertat per als catalans, però no és pas or tot el que lluu.
David Silvestre
Descolonitzar la Catalunya postmoderna
La postmodernitat i la postveritat a Catalunya han de ser vençudes amb veritats tangibles, rebutjant relats i relativismes estèrils.
Guerau Xipell
Catalunya sense història
A les escoles no ensenya l’origen històric de la nació catalana, tot esborrant la nostra identitat anterior a l’existència de l’Estat espanyol.
Del país en flames
El preu de viure d’esquena al territori és abocar-lo a la cendra.
Pau Gener
Començar a parlar d’immigració a Catalunya (II)
La comunitat i la identitat són dos dels grans temes de l’actualitat.
Els dogmes fiscals (II): qui més té, més paga?
Un sistema fiscal veritablement progressiu exigeix la corresponsabilitat de tots i això ara no passa.
Guillem Casòliva
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia